Llegir i estimar sempre.

Encara que la Diada de St. Jordi (dia del llibre i de la rosa a Catalunya, pàtria del meu cor) cau enguany en dissabte, des d'aquesta tímida i grisa tarda de divendres ja hi ha bull de gent a Barna anant i venint de llibreries i parades guarnides amb la cuatribarrada. Hi ha qui diu que ja els va bé que la Diada caigui en dissabte per allò de "¿anem a donar un tomb?", i per lo del "dia no laborable" per la majoria. Jo no ho tinc gens clar. Molts dels que avui omplien pel matí els seus capets amb idees i consells intencionats i influenciats (sobre les últimes novetats literàries a regalar) ho feien amb la sana idea de "tocar el dos" demà -de bon matí- cap a llogarets més tranquils, més relaxats, ón en respirar la pau, els hi vinguin les ganes d'encetar el llibre regalat.
De sempre que he sigut "animal" més aviat solitari i individual, de poble, de cel blau i de bosc verd. Els pares em van construïr així, qué vols que hi faci jo ara. Em defugen les multituds, les aglomeracions i els embussos. No m'entra per cap dels gens la gentada, ni la fresa del grup que fa les vegades de ramat teledirigit per alló de que "compro i regalo perque avui toca, tú". Per tant, tot i que en gaudiré del cap de setmana, de la Diada, i de tots els actes culturals i literaris que se'n puguin derivar, penso fer el mateix que faig la resta de dies de l'any. Es a dir, intentaré (encara que aquest cop serà amb cops reals, empentes, ambients carregats, i el colze de la Sra. Pepeta als ronyons) submergir-me dins de les llibreries, a tafanejar, a fullejar volums desconeguts, a escoltar comentaris sobre aquest o aquell llibre, i el millor de tot: !!!a escoltar els llibres!!!. Si aquesta beneïda tasca tens la sort, com el 23 d'Abril de cada any, de poguer fruir-la mentres pel napiot t'entra la farum de les roses (més de les ecològiques i naturals que no pas de les d'hivernacle, ¿oi?), llavors es que un paradís t'envolta i et duu al món de les ànimes. Ja podem estirar la pota feliços.
El llibre i la rosa regalats, com deia, m'agradaria que us fóssin demà un fidel reflex del que és la nostra vida cotidiana la resta de l'any. El llibre ens fa treballar la ment i l'esperit, i això n'hauria de ser una costum (quasi bé un vici), llibre darrere llibre. De roses n'hi ha que, si no són perfectes, sí que s'apropen a l'inabastable perfecció de les formes (em calen classes d'estètica, però tot arribarà, experts). Roses d'olors i perfums portats dels temples dels déus, que posen el toc romàntic a la Diada, i que ens recorden que, per arribar a ser una flor tan bonica a les teves mans, abans ha estat tallada (arrabassada millor dit) del jardí de les floretes de tots colors (bones amigues). Han estat regalades amb cures intenssives, mims delicats, carinyo etern, atencions, paraules d'afecte, pluges d'hivern, i assolejades tendrement pel Llorenç de la "prima" Vera. La rosa necesita que l'estimin, perque a la fi i al capdavall, n'és el símbol de l'amor, dels que s'estimen.

Llegiu i estimeu-vos sempre, tots els dies de l'any. Feu-ne part de la vostra filosofia de vida, i viureu en pau i millor. Llibres pel cap (per pensar) i roses pel cor (per estimar). El llibre es per els que estimen l'art de la literatura, i la rosa es pels que pensen que paga la pena estimar i ser estimat.

Bona Diada, bons llibres llegits sens parar, i bon gaudi de les roses allà on visquin.